Bones pràctiques d'aula "L'HORTET"

Pràctica d’aula: L’HORTET:

L’aula de les llimones, un grup d’infants de 2/3 anys, té a la seva disposició una petita safata de terra on hi sembren diferents productes: tomàtigues, pebres, freses, lletugues... la safata està situada en el seu propi pati i la mantenen durant cada dia, on hi ha diferents infants encarregats de regar-la. A l’infant li agrada ser protagonista del que fa, per tant el motiva a fer-ho i mostrar-ho als altres.

Tot els infants d’una manera o l’altra participen en el seu manteniment i no hi ha cap infant que no pugui col·laborar, si és perquè ell no vol.

Aquesta activitat va motivar molt als infants des del primer moment que van saber que es duria a terme, així com el centre o almenys els tutors implicats estan molt partíceps amb la pràctica i tenen altres pràctiques o activitats de futur relacionades amb aquesta, com fer un gelat amb les freses, i menjar-se les tomàtigues amb un pa amb oli.

En un primer moment dintre de l’aula vam sembrar unes mongetes dins uns tassons i després dins una petita pastera de plàstic. El fet que els infants cada matí havien de regar les mongetes o només pel simple fet d’anar a mirar si havien crescut o no, ja era un fet que els hi agradava molt i estaven molt partíceps.

Abans de sembrar en el nostre hort, el mestre va demanar a les famílies i als infants que col·laboressin portant algunes eines pel dia que sembraríem.  El fet d’implicar als infants des del primer moment, fent-los conscients que havien de portar les eines, és un aspecte molt important perquè ja els dona una petita responsabilitat i ells ho volen fer i els motiva a seguir amb la idea.

També aquesta activitat ajuda en la interacció entre els infants, és un espai per compartir experiències, vivències i sentiments que ajuda en el vincle entre els mateixos infants i amb el professor. Fa que el grup es cohesioni més i es formi més la identitat de grup.

Un altre punt que vull destacar com a bona pràctica d’aquesta activitat és el fet d’implicar a les famílies des del primer moment. Per tant s’estableix una millor comunicació entre escola/família i ajuda en les relacions i les implica en el desenvolupament del seu fill. També aquesta activitat per tant és  una manera de intercanviar informació a les agendes, una altra activitat que es comenta entre l’infant i el mestre dintre de l’aula i ajuda en la comunicació, així com treballar el llenguatge oral.

Pel que fa a les competències d’aquesta entrada he decidit posar la 1.2 i la 4. Penso que són dues competències que estan relacionades i que es posen de manifest a l’hora de descriure bones pràctiques. Amb l’anàlisi d’aquesta bona pràctica, puc reflexionar al voltant de la bona actuació professional que es du a terme per part del mestre, i aquesta actuació està estretament relacionada amb les activitats que es duen a terme al voltant de la bona pràctica i que ajuda en els processos d’ensenyament/aprenentatge. Per tant també podem veure quin és l’efecte de pensar i reflexionar al voltant de bones pràctiques i com aquestes, poden ajudar al desenvolupament dels infants en el procés d’ensenyament/aprenentatge. 

Experiències a 0-3

Després d’haver visitat les diferents activitats i experiències per 0-3, al final n’hi ha hagut tres que m’han agradat més que les altres.

La primera és la de fer un collage. Aquesta activitat m’ha agradat per diversos motius, en primer lloc pel fet d’emprar material naturals, penso que és un aspecte que trobo a faltar a la meva escoleta i el fet de treballar amb materials naturals desperta més el sentits dels infants i ajuda a treballar la polisensorialitat. Un altra raó és que en primer moment pensava que seria un collage col·lectiu o un simple dibuix per dur a casa o penjar a l’aula, però el fet de què vos per l’àlbum individual de cada un, m’ha agradat molt. Amb aquest fet, s’implica molt més als infants ja que és un dibuix que serà portada d’un àlbum que explica la seva història i que portaran a casa, així com ensenyar el dibuix als seus amics, com pares, familiars,...

I finalment, una altra raó que m’ha agradat d’aquesta activitat, és que s’implica en els infants en tots els processos de l’activitat, amb aquest fet es poden treballar diferents aspectes com: tècniques de dibuix, normes, llenguatge, creativitat, comunicació famílies,... així com donar una continuació a l’activitat i que els infants s’interessin i motivin per fer-la.

La segona activitat que més m’ha agradat és la de materials d’experimentació. Aquest tipus d’activitat desperta molt l’interès dels infants i els permet posar en marxa diferents sentits.

A la meva escoleta aquest tipus d’activitat es du a terme amb les safates i amb un material atractiu i uns estris que donin la possibilitat de fer diferents processos de jocs, es poden observar com els infants duen a terme moltes accions i en ocasions es queden mirant com es mou el material, el toquen, el miren, l’ensumen i són moments que també s’han descrit en aquesta activitat i que puc observar quan els infants hi juguen a l’escola i m’agrada molt veure com l’entretén i aprèn d’aquesta manera.

També amb aquest tipus d’activitat es donin molts de jocs compartits o per imitació i s’estableixen molts relacions i interaccions, així com es treballa l’aspecte emocional i aquests són aspectes molt important a treballar en infants tant petits i amb aquest tipus d’activitats es pot fer.

Finalment la darrera activitat que més m’ha agradat ha estat la de descobrint la carbassa. Així com ha estat una carbassa, hagués pogut qualsevol altre objecte, però el que més em resulta interessant és el procés que segueix el nen per apropar-se al material i posar-se’l damunt. En infants tant petits aquest tipus de conquesta són molt gran, tal volta per nosaltres ens pareix un simple moviment, pels educadors no tant perquè tenim un altre punt de vista, però quan t’atures a observar com el nens conquista’n l’espai, et fas una idea del gran esforç que fan, però per altra banda podem observar la gran evolució que duen a terme. La manera que els infants van agafant el control del seu cos és increïble, la manera i la velocitat i per tant els hem d’oferir oportunitats per fer-ho i preparar l’espai perquè ho duguin a terme.

Pel que fa a les competències amb què etiquetat aquesta entrada són: la 4.2 i la 4.3. he posat aquestes dues competències perquè penso que estan directament relacionades amb l’activitat. En un primer moment he hagut de identificar quines han estat les experiències que més m’han agradat o que em pareix més constructives pels infants. Així per altra banda el fet de poder comparar-les amb el que he vist a l’escoleta em dona molt més que parlar sobre ells així com valorar-les i veure el perquè dels jocs dels infants, de les seves conquestes o el seu interès per les activitats.

Comparació de jornades escolars

COMPARACIÓ DE JORNADES ENTRE ESCOLES

En aquesta reflexió compararé 4 escoles diferents. Na Burgesa, Gianni Rodari, Taperons i la meva, l’escoleta Toninaina.

Per tal d’estructurar la reflexió passaré a identificar algunes característiques o aspectes positius que m’han cridat l’atenció de cada escoleta:

NA BURGESA: molta comunicació amb les famílies. Cada mes fan un projecte nou on s’inclouen activitats plàstiques i amb materials naturals, berenen de fruita, iogurts, panets...

TAPERONS: titella que s’empra pel bon dia “en Jordi”, que empren per treballar el llenguatge i cançons, així com introduir ritmes musicals que motiven molts els infants. Associa les fotos amb un símbol per cada infants (en aquest cas són instruments), fan una sortida per vora de l’escola, fan sessions de relaxació amb música, capça de les onomatopeies o les pràxies, un gran recurs per treballar la lingüística.

GIANNI RODARI: el bon dia on els infants identifiquen la seva fotografia amb un símbol, empren material natural i no estructurat, treballen amb parella educativa.

ESCOLETA TONINAINA: com treballen l’autonomia en tots els àmbits: higiene, berenar/dinar, vestir-se/desvestir-se. Es demana a l’infant amb que vol jugar, els ambients de treball: racons, psicomotricitat, safates, capça de les cançons.

Aquest són algunes de les coses que m’han cridat  l’atenció. Tot i això hi ha altres aspectes amb que no estic d’acord o que al igual que a la meva escoleta fan i penso que s’hauria de modificar o canviar. Un dels que més m’ha cridat l’atenció i que també pareix que també es dona a l’escola Taperons a Campos, és l’ús de juguetes de plàstic o massa estereotipades, motos en el pati, coxes de carreres,... aquest aspecte també el trobo a la meva escola i tot i que no les faria desaparèixer del tot, si que no són joguines que oferiria cada dia als infants i en aquestes dues escoles és així. Treballar amb materials naturals i no estructurats dona més possibilitats de joc, així com treballa molt la polisensorialitat i la creativitat i imaginació dels nens.

A l’hora d’introduir-ho a la meva escoleta alguns dels aspectes que m’han agradat o cridat l’atenció ho intentaria fer de la següent manera.

L’escoleta na Burgesa treballa per projectes i aquest és un punt que m’ha agrada molt. A la meva escola ja ho van intentar i no va funcionar, però tal volta va mancar intentar-ho una mica més. Penso que l’infant és qui ens ha de dir que vol conèixer o saber investigar al voltant de diversos temes d’investigació, es poden fer un gran ventall d’activitats que poden motivar molts els infants. A partir de les verbalitzacions que duc a terme amb els infants dins l’aula en el meu dia a dia, tendria que estar atent i veure que els motiva més que altres coses. Per exemple: els animals de la natura, els vaixells, els peixos, el bonbers... són alguns del temes que diàriament surten a l’aula i intentaria fer alguna proposta plàstica amb materials naturals o portar llibres al voltant de les temàtiques per veure a partir de l’interès i motivació dels infants, si cap la possibilitat de fer un projecte d’un parell de setmanes amb sessions quasi diàries al voltant del tema.

Un altre aspecte que m’ha agradat d’aquesta escoleta i amb el que ja estava d’acord és que cada dia berenen alguna cosa diferent: iogurts, fruita, panets,... en la meva escoleta cada dia mengen una tros de pa eixut d’oli, de tomàtiga  i molt menys trobaren formatge, jamon york o algun embotit i penso que no ha de ser així. Per intentar canviar aquest aspecte, ha de ser una decisió de centre o equip directiu ja que el berenar el preparen a l’escola, i per tal de conscienciar-se amb aquest aspecte i amb la col·laboració dels pares es podria mirar de variar el berenar. Es podria fer algun tipus de plafó o panell amb tots els infant i amb els dies de la setmana i el que hi ha per berenar aquell dia i que els mateixos infants siguin els que ho diguin que hi ha per aquell dia.

Un altre punt que m’agrada de l’escola Taperons, és que cada setmana surt a fer una volta per vora de l’escola, van pel camp o per la natura. La meva escoleta també està situada en una nova barriada i hi ha parcs i camp pel costat i es podria mirar de fer el mateix. Tal volta amb infants tan petits és una mica més perillós, però si són dos els educadors que van amb els infants i després d’un parell de vegades perquè els nens aprenguin a interioritzar els normes o aspectes que han de tenir en compte, com els cotxes o no travessar sense mirar, és possible que cada cop vagi millor i els infants gaudeixin de fer-ho.

També l’escola Taperons i la de Gianni Rodari a l’hora del bondia, tenen les fotografies dels infants i cada una s’associa amb un símbol. Penso que això serveix molt per treballar el llenguatge així com conèixer noves paraules sobre: instruments, vehicles, fruites, professions... La meva aula és la classe de les llimones, però manca de cap més fruita dins l’aula. També es podria associar cada infant amb un tipus de fruita o la preferida del nen i diferents colors, així també podríem dialogar amb els nens i treballar el llenguatge i la lingüística. He pensat que per introduir això dins la meva aula o parlaré amb el tutor i si em diu que li pareix bona idea cercaré diferents fruites i demanaré als infants si volem posar una fruita devora la seva fotografia i pintar-la d’un color, d’aquesta manera és molt possible que pugui introduir aquest aspecte, així com treballar més el llenguatge i paraules noves.

En definitiva, després de la comparació entre escoletes, amb les meves companyes amb el que més em vull quedar és: l’ús de materials naturals i no estructurats, la fruita i el iogurt a l’hora del berenar, els símbols associats amb les fotografies, el treball per projectes o al voltant de temes d’investigació i les sortides pel camp i la natura.

En quant a les competències que he apuntat en aquesta reflexió han estat: la 4.2 i la 1.4. Pel que fa a la competència 1.4, després de comparar diferent informació recollida de les practiques i rutines diàries de les meves companyes, he pogut observar que algunes de les activitats que faig en el meu dia a dia dins l’aula és poden millorar i optimitzar, com per exemple el bon dia i és una bona oportunitat per millorar-les. La competència 4.2 la he trobada apropiada posar-la perquè amb aquesta pràctica he comparat diferents rutines d’aula i m’ha servit per demanar-me que manca en la meva aula i pensar com ho podia introduir de la millor manera i el per què o quins avantatges em aportar a mi i als mateix temps als infants.

Comparació d'observació d'aula

La meva observació d’aula, l’he comparada amb la meva companya Isa Gonzalez.

Per fer un recordatori de la meva observació, aquesta anava sobre la capça de les cançons i com n’Emilio l’emprava dins l’aula. Com emprava el diàleg per interaccionar amb els nens al voltant dels diferents temes, continguts, cançons, animals o objectes que podíem trobar dins la capça.

Per altra banda, l’observació de la meva companya és sobre un tema totalment diferent, sobre el canvi de bolquers. Sobre l’observació del canvi de bolquers m’ha cridat l’atenció i la cura, en què n’Isa ha descrit l’actuació de la seva tutora i com o duia a terme: “El va anar a cercar i el va agafar en braços d’una manera molt afectuosa, mentre li deia coses guapes com: Què has fet aquest cap de setmana? Has anat a jugar? Has vist a sa padrina? Etc. El va tombar damunt del llit de canvi i va a començar a cantar-li una cançó del bon dia: “Bon dia! Bon dia! Bon dia al dematí, la lluna s’amaga i el sol torna a sortir!” mentre que li anava llevant la roba per poder fer el canvi de bolquer. Tot això mentre mantenia la mirada amb el nin i prenia una actitud propera, amable, dolça...

L’altra part de l’observació, era que veuen que el nen porta la mateixa roba que portava el divendres i té escaldat la zona del cul i de més, degut a no haver tingut més cura per part dels pares. Davant aquesta situació, amb una actitud de respecte i per fer entendre a la mare que entre ells i l’escola han de tenir cura de l’infant, tot i que hi hagi altres problemes a casa, la mestra vol donar a entendre a la mare que és necessari per l’infant i pel seu benestar i seguretat.

Una vegada comparades les dues observacions, intento comparar les creences i fonaments teòrics que puc observar o analitzar.

En el cas de la meva observació, l’actuació de  n’Emilio es caracteritza més per provocar als infants una sèrie de conflictes cognitius que els fan pensar, per tant penso que la seva actuació, és la d’un mestre constructivista que associa aquests coneixements amb el fet o creença que creu, que les cançons són un recurs molt important per treballar amb nins petits i que aquests donen molt de joc per treballar un gran nombre de continguts i objectius a assolir.

Per altra banda, l’observació de la meva companya i l’actuació de la mestra, es centra molt en aquesta protecció i cura dels infants. Aquesta manera d’actuar es pot associar als coneixements teòrics, on ens diu com hem de fer el canvi de bolquers. Emprar una mirada cap a l’infant, tenir cura d’ell, ambient còmode, que sigui un moment tranquil sense preses,... però també si hem d’intentar analitzar o observar les creences que pot tenir la mestra podem pensar que creu que els nens són infants desprotegits, que necessiten la protecció dels adults i defensa que per a què un infant pugui aprendre i relacionar-se amb els altres s’ha de sentir bé amb ell mateix i amb l’entorn en el qual es desenvolupa.

En definitiva, i després de comparar aquestes dues observacions totalment diferents, em faig un gran nombre de preguntes i veig la dificultat que pot tenir observar o parlar sobre les creences que tenen els mestres i com aquestes afecten la seva actuació docent.

Per tal d’esbrinar o parlar d’una manera més directe amb el meu tutor o tutora al voltant de les seves creences i relacionar-ho amb els coneixements teòrics, penso que el més adequat és fer preguntes directes al voltant d’aquests temes, com per exemple:

• -         Perquè has dut a terme aquesta actuació?
• -          Era com es solucionaven per exemples els conflictes, quan tu anaves a escola?
• -          I quan estudiaves quines diferències teòriques eren les més evidents?
• -          Actualment has hagut de fer una modificació de les teves creences?
• -          Què penses de la importància de fer una revisió sobre les creences?
• -          Com afecten les creences a la pràctica educativa i l’actuació dins classe?
• -          Has tingut algun tipus de conversa al voltant d’aquest tema amb altres companyes de feina?

Penso que el correcte és fer aquest tipus de preguntes més concretes i directes al voltant de les creences i relacionades amb els coneixements teòrics, d’aquesta manera en la conversa, ja es tracta directament el tema de les creences, que és el que ens interessa.

Sobre les competències que he etiquetat en aquesta entrada són les: 2.2, 4.2. La primera competència està íntimament relacionada amb la pràctica, ja que hem hagut de comparar dues observacions dins l’aula i identificar-hi les creences i coneixement teòrics, i la segona, penso que aquesta activitat ha tingut una sèrie de dificultats i he hagut de comparar tot una sèrie d’aspectes com les; creences, coneixements teòrics, fer preguntes, comparar dues observacions totalment diferents i he hagut de donar-lis sentit, per tant m’ha paraescut una bona competència a posar.

Autovaloració de les meves competències

1.      Organitzar i animar situacions d’aprenentatge:

Em considero una persona que intenta veure sempre cap on puc dirigir les situacions d’aprenentatge, a partir dels interessos o motivacions dels infants. Intent despertar l’interès de l’infant i fer propostes atractives per despertar la curiositat i l’aprenentatge autònom per part dels nens i nenes.

2.      Gestionar la progressió dels aprenentatges:

Relacionar la teoria amb l’edat dels infants és un aspecte molt important i que tinc que treballar en el dia a dia a l’aula. Penso que és molt important observar i saber esperar que l’infant et mostri que sap fer i quin és el seu nivell per tal de poder fer una progressió dels aprenentatges.

3.      Elaborar y fer evolucionar els dispositius de diferenciació:

Intento tractar a tots els infants pensant que tots i cada un formen part del mateix grup, on totes i cada una de les seves aportacions tenen cabuda i són importants. També per jo formar part d’aquest grup intento ser proper als nens i nenes i que vegin que estic allà si em necessiten.

4.      Implicar als alumnes en els seus aprenentatges i en el seu treball:

Penso que tot i que s’ha de treballar cada dia, aquesta és un competència que tinc prou assumida. Fer sentir els infants protagonistes del seu aprenentatge és un pilar clau de l’educació, així com veure l’aplicació a la vida real d’aquests aprenentatges i és una competència que intent treballar en el dia a dia dintre de l’aula.

5.      Treball en equip:

També és una competència que tinc assumida i que intent treballar, ja que el treball en equip és fonamental per millorar les propostes educatives. Per altra banda la cohesió de grup o equip, et dona seguretat en la teva feina i et motiva a compartir les teves experiències, aprenentatges i interessos en benefici de millorar el treball en equip.

6.      Participar en la gestió de l’escola:

Com m’han ensenyat l’escola és una comunitat educativa i s’ha de mirar en benefici de millorar-la. Per el moment prenc un rol més d’observador en el funcionament de l’escoleta i veure com ho treballen els altres mestres. També intent implicar-me i conèixer quin és aquest funcionament o gestió demanant als tutors.

7.      Informar e implicar els pares:

Aquest aspecte encara no l’he treballat molt i que esper poder anar treballant. Així i tot intent mostrar als pares que venen a cercar els infants que em preocupo per ells i que estic allà per si volen res. El primer dia de pràctiques hi havia una reunió de pares i van demanar si i podíem anar per tal que vegin que em preocupo per donar-me a conèixer i sapiguem qui sóc.

8.      Utilitzar les noves tecnologies:

Aquesta és una competència que ha d’estar en constant renovació i em sóc conscient. Penso que són un bon recurs per fer propostes educatives i per altra banda, tot i que lo desconegut asusta, el tema del blog penso que serà molt gratificant i que és important conèixer i utilitzar aquests tipus de recursos.

9.      Afrontar els deures i dilemes ètics de la professió:

Intento sempre treballar i fomentar els valors democràtics i d’igualtat dintre de l’escola i fora d’ella. Sempre és pot millorar i s’ha de treballar en el dia a dia, així com aprendre dels altres i gaudir de la convivència.

10.  Organitzar la pròpia formació continua:

Sempre intento fer una autoreflexió i autovaloració del meu treball, així com cercar la manera de millorar-lo. Saber quins són els meus punts forts així com les meves mancances i saber com fer-ho per millorar-les, són aspectes que tinc en compte i intent millorar. Per altra banda he de dir que degut al ampli contingut d’aprenentages i diversos, en ocasions l’acumulació d’informació em fa haver de revisar una vegada i altre la informació i aquest aspecte i la manca de temps en ocasions m’apura. 

En aquesta entrada les etiquetes que m’han resultat més adients han estat la: 1.2 i la 2.1. La primera etiqueta la podria relacionar amb el fet que, amb aquesta pràctica he hagut d’identificar una sèrie de competències pròpies i veure si les tenia, o pel contrari mancava d’elles i per tant haver de cercar solucions, estratègies o recursos per millor-les. En quant a la segona etiqueta, la 2.1, he pogut veure que tinc algunes de les competències de la llista de Perrenoud, com la 1: organitzar i animar situacions d’aprenentatge o la 5: el treball en equip. Aquest fet em va valorar més les meves capacitats i m’anima, així pel contrari, m’ha fet identificar les meves mancances i m’avisi que tinc que treballar encara alguns aspectes, com  la implicació amb els pares o aprendre a organitzar millor la meva pròpia formació.

Observació d'aula: la capsa de les cançons

Acabem d’entrar del pati i encara queden uns 20 minuts perquè vengin els pares a cercar els infants. El mestre demana als nens i nenes si volen la capça de música. Em puc fer una idea de què és, però així i tot estic a l’espera de la sorpresa.

Els infants es seuen a uns coixins que tenim dins l’aula i els mestre es seu davant amb una capça plena de capces petites. El mestre, n’Emilio, demana quina capsa voleu?, la blanca diuen uns quants nens. N’Emilio agafa la capsa blanca se la posa damunt el genoll, i de cara als nens la va obrint a poc a poc. Demana, quin animal hi ha?, un lleó diuen uns quants nens, n’Emilio amb cara de sorpresa i per fer més intriga als nens diu, segur que hi ha un lleó?, mentres juga amb obrir a poc a poc i tancar la capsa.

Finalment obri la capsa i treu el lleó i es posen a cantar la cançó del lleó, “el lleó no em fa por, pam i pipa pam i .....”. Amaga la capsa del lleó i demana i ara quina voleu?, la vermella diuen alguns nens, altres la blava, finalment agafem la blava. N’Emilio primer demana, que penseu qui ha dintre?, un sol diuen molts dels nens, després de tornar a fer la intriga als nens, obrim la capsa i hi ha un sol i cantem la cançó que es han triat per el sol “ sol solet vine’m a veure vine’m a veure....” Amb això que ja comencen a venir alguns pares i decidim acabar l’activitat i anar tots cap a l’altre classe,  per anar a dinar els que quedem a dinar i els altres esperar a l’aula a què vengin els pares a cercar els nens.

Aquesta va ser la primera vegada que vaig veure la capsa de les cançons, ara ja he pogut veure més vegades aquesta activitat i ja l’he pogut analitzar una mica més. Així i tot la primera vegada que la vaig veure em va cridar molt l’atenció l’interès dels nens cap a aquesta activitat, també com de bé sabien que hi havia dins cada capseta si un sol, un lleó, un moix. Des dels primers dies cançons i contes veig que són dels recursos més importants sinó els que més i com aquests motiven als nens i es poden emprar per fer nous aprenentatges. També des de quasi el primer moment, vaig veure la creativitat de la capsa de les cançons, n’Emilio podria cantar les cançons sense més, però amb la capsa de les cançons ja estableix tot un diàleg i fa pensar als nens. Aquests aspectes em criden molt l’atenció i els intento incorporar al meu llibret de mestre per al dia de demà.

Amb la capça de les cançons podem treballar diversos objectius curricular o aspectes importants a treballar amb els infants. Primer de tot durant tota la conversa i al cantar les cançons s’estableix un diàleg molt ric en interaccions. Un altre aspecte que es podria treballar són els ritmes musicals. També a cada capça hi ha diferents figuretes: d’animals, el sol, la lluna, un bonber, un pirata, ... d’aquesta manera també es pot treballar de forma oral les categories o els noms de diferents famílies de coses.

Amb la capça de les cançons també podem treballar la representació escènica així com conèixer les motivacions i gustos dels infants, aspecte que ens pot aportar molta informació a l’hora de preparar les nostres propostes educatives dins l’aula.

DAFO: anàlisi de centre

Després d’analitzar les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del context o escoleta de pràctiques es més fàcil veure quins són alguns dels punts que més s’han de treballar, aspectes que s’han de reforçar o quines estratègies podria emprar per posar en pràctica les meves competències així com millorar-les.

Per tant a partir del DAFO, he vist que l’escoleta on vaig les pràctiques té certes debilitats com; un horari molt estructurat, poc espai per activitats més dinàmiques o que requereixen més espai o material en mal estat.

Davant aquestes situacions, per una banda he de tenir present que les característiques que hi ha són les que hi ha i que tampoc no puc exigir canvis, ja que sóc un simple practicant, però per altra banda si puc aportar idees o creences que tingui jo davant certes situacions.

Una de les debilitats és un horari molt estructurat i marcat per rutines. En aquest edat és molt important treballar les rutines, però ja he proposat fer algunes propostes de jocs de descoberta en joc de donar als infants un material estructurat, ja que hi juguen en diferents ocasions durant el dia. Plantejar la proposta, fer-la atractiva i amb els materials adequats són aspectes que tendre que pensar per posar en pràctica les meves habilitats i estratègies d’intervenció educativa. Un altra debilitat era la manca d’espai davant aquestes propostes, però l’espai que tenim és el que tenim, per tant ens hem d’adaptar i fer-ho ja implica una competència personal d’adaptació i aprofitament de l’espai.

Un altra debilitat era el mal estat del material, jo puc ajudar a conservar-lo intentant que els infants en facin un bon ús, però tot i això en ocasions s’ha de comunicar el mal estat o el deteriorament degut al seu ús i si veig un material en molt mal estat o que pot tenir algun perill ho comunicaré al meu tutor d’aula.

Per altra banda tenim una amenaça que considerem important. És l’estructura arquitectònica i els espais reduïts. Davant aquesta amenaça ens hem d’adaptar. Com he dit abans les aules són petites i algunes sales com psicomotricitat, els espais multiusos o els passadissos podrien tenir altres característiques o estar distribuïts d’altres maneres, però també ens hem de saber adaptar a aquest inconvenient. Si tinc que proposar alguna activitat, tinc que tenir present aquestes limitacions o característiques dels espais, però pensar bé la proposta i els materials ajudarà a que aquesta amenaça pugui no ser tan important.

Passem a les oportunitats. Com a fortalesa, la ubicació té al seu abast o al costat de l’escola, un parc, un palau d’esport amb piscina climatitzada, la via del tren, espais de camp o propers a la naturalesa, per tant aquests són aspectes que s’han d’aprofitar. Proposar activitats a la piscina, al parc o alguna sortida pel costat pot ser una gran oportunitat per promoure experiències riques i significatives entre els infants, on es poden posar de manifest aspectes cognitius, afectius, emocionals, relacionals,.... i en el dia de demà, com a futur docent intentaré tenir en compte totes les oportunitats que m’ofereix el context de l’escola per proposar activitats didàctiques motivadores i que despertin l’interès i curiositat dels infants.

Per finalitzar, parlaré de les fortaleses que he pogut observar en el centre i gràcies al DAFO.

Una de les principals i que fa referència a la línia de l’escola, és la idea d’infant capaç. Des del primer dia de pràctiques, intent no perdré de vista aquesta idea principal de la metodologia de l’escola.

Per treballar aquesta fortalesa intent que els infants esdevinguin en autònoms en les seves activitats diàries. Penso que saber quan s’ha de donar ajuda a un infant i quan s’ha de saber esperar són dos aspectes que tinc que tenir present durant tot el temps educatiu. Per treballar l’autonomia amb els més petits s’han de posar en marxa tot una sèrie d’estratègies i competències personals, així com les creences que es tenen sobre les situacions educatives.

Saber observar com actuen els infants i actuar en pro de millorar les situacions són competències que tenim i que hem de seguir treballant en el dia a dia. Per altra banda, segons la situació necessitem entendre que passa i perquè. Perquè un infant fa això o no, si està en el seu moment evolutiu o no, totes aquestes preguntes les poden respondre els articles, apunts, documents i de més que he anat treballant durant aquests anys, per tant una estratègia, és aquesta autoreflexió i autorecerca de respostes davant els interrogants que se’m porem plantejar.

Un altre fortalesa que he detectat i que intentaré incorporar en les meves competències, és el fet de donar a conèixer que es fa al centre. Tenir les portes obertes al barri, pares i a tot el que vulgui entrar és una estratègia o recurs molt adequat. Per tenir aquestes portes obertes un altre aspecte que l’escola treballa és la documentació de les experiències i vivències dintre de l’escola. Deixar petjada del que fan els infants és molt important i com a practicant i futur docent, intentaré deixar petjada del meu propi procés d’aprenentatge per una banda, i per altra deixar petjada del procés d’ensenyament/aprenentatge dels infants, així com de les seves conquestes dins l’espai i del seu propi cos.

He posat les etiquetes que he posat perquè aquesta reflexió m’ha ajudat a veure que he de reflexionar no només sobre el meu propi procés d’aprenentatge dins l’aula, sinó fora d’ell, a nivell de centre i fins i tot de barri, per aprofitar tots els recursos dels que disposo (2.7). També l’etiqueta 3.2 reflecteix aquest anàlisi sobre el centre i els seus espais i la reflexió sobre les seves diferents característiques. I per finalitzar l’etiqueta 1.2, penso que és adequada ja que en concret el DAFO ajuda molt a veure les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces que pot patir un centre i aquest anàlisi quan es fa de forma reflexiva pot ajudar molt a millorar l’actuació professional.