En aquesta entrada intentaré destacar
els aspectes més significatius i aprenentatges realitats, en relació als
documentals i projectes de millora dels meus companys i companyes.
El primer projecte de millora
que vam veure va ser d’unes companyes de Eivissa. El projecte anava encaminat
a llevar el plàstic com a material únic. El racó en sí i els materials
que van emprar com: mengeres, tubs d’alumini, barres de cortina,... i la
disposició de l’espai i el material em va agradar, ja que estava ben disposat i
era suficient perquè els infants juguessin.
A diferència del projecte que jo duc
a terme, aquestes companyes van haver de pensar on situarien el racó, van haver
de cercar tot el material, mirar preus i comparar-los i parlar amb el centre
per veure si s’acceptava el pressupost. La meva sort és que l’espai i els
materials ja venien donats pel centre, però és possible que el dia demà tingui
que fer totes les passes que han hagut de fer les companyes de Eivissa.
Un altre dels projectes que m’ha paraescut molt
interessant i a la vegada una mica compromès i dificultós, és el de l’Escola
Municipal d’Esporles, on observàvem de forma crítica i reflexiva al
voltant de l’actuació docent dels tutors del centre.
Pel que vaig poder escoltar i veure a
classe, el fet de què el centre faci aquesta proposta de millora per cercar una
millora constant de la pròpia actuació docent, ja diu que aquest centre es
preocupa per com ensenya i què ensenya.
Per les companyes pot ser un tema
compromès, però quan van especificar els objectius del projecte: valorar els
rols, revisar la tasca docent, crear una actitud reflexiva i crítica i cerca
d’estratègies d’actuació, penso que són uns objectius molt clars i alhora molt
enriquidors per un mateix, ja que ajuden molt a la pròpia autobservació i
millorar de la pròpia actuació dintre de l’aula.
Un altre punt que vull destacar
d’aquest projecte és que no observem només l’actuació dintre de l’aula, sinó
també fora d’ella, en el bany, el pati, l’hora del dinar, el descans, la rebuda
dels infants, i tot i que és una observació i reflexió constant, és el que és
necessita fer si realment es vol millorar a fons l’actuació docent. Per aquest
motiu, també prendre nota de les formes de registre que empren: vídeo, notes de
camp, anotacions,.. i que penso que són una bona base pel projecte.
Des de la Pobla, na Sandra ens va explicar el
racó del moc. Només pel nom ja va ser un racó que em va cridar
l’atenció i que veig molt fàcil d’introduir dintre de l’aula. La manera en què
s’ha disposat l’espai amb un simple mirall, un paper de vàter i una fotografia,
m’aporta una nova visió de què per muntar un racó no necessitem ni molts
materials, ni tant diversos, ni de tantes formes, ni colors,... hi ha molts
tipus de racons i racons molt senzills poden ser molt enriquidors, tant a nivell
en aquest cas d’autonomia pels infants, com per la petita carga que lleven al
mestre en no anar cada dos per tres a llevar el moc.
Un altre dels projectes va ser el de na Isa González
i les seves companyes, amb el bon dia i com ho treballen a l’escola del
CEIP Molinar.
Si tinc que destacar o dir els
aspectes o aprenentatges amb que em vull quedar, faré èmfasi sobretot en què
per aquesta escola, el bon dia és la primera activitat del dia, la que ens
retroba amb tots els companys durant uns 4, 5 minuts i ens diu que avui farem
moltes coses i que em de començar amb ganes.
Per part negativa, va mancar veure
com feien aquesta anticipació de les activitats que es duran a terme durant el
dia, penso que si és la pràctica que encén el dia, en ella s’hauria d’explicar
als infants, avui farem això i allò i anirem aquí i anirem allà.
També em va agradar molt com es feia
el bon dia a nadons, pot ser a primera vista pareixia que la mestra exagerava
molt els moviments, els gestos, es repetia molt, però penso que això és important
sobretot amb els més petits i un altre dels aspectes amb què em vull quedar.
Des de Eivissa van criticar la
disposició de les fotografies,que hi havia d’arribar ells mateixos, i és un
punt amb què estic totalment d’acord, al igual que si és el bon dia, és el bon
dia per a tots, per tant no poden deixar que un infant puruli per l’aula fent
no sé que, he d’intentar que vulgui participar i cercar estratègies per
aconseguir-ho.
Un dels projectes més
interessants per a mí i penso que per molts altres va ser el de la
vida en les parets. Sobretot dins l’espai educatiu els materials i els
espais no tenen una sola funció i aquest projecte, ajuda a mirar les coses des
de molts de punts de vista i com canvia la funció o la visió per uns i per
altres i aquest és un tema molt interessant i enriquidor.
Per aprendre al voltant d’aquest
projecte una de les primeres coses amb què em vull quedar, és la diversitat
d’opinions que s’han cercat per descriuré les parets i com s’empren.
També em vull quedar en què un
projecte de millora no només afecta els tutors, sinó també als alumnes i a les
famílies, per tant com bé es va veure en el vídeo la seva opinió també conta
molt, per tant a l’hora de pensar al voltant de projectes de millora també s’ha
de demanar opinió als alumnes i famílies i quina és la seva visió o quines
idees poden aportar en el projecte.
Una altra idea que vull interioritzar
i amb la que no havia reflexionat massa és que la decoració de les parets, el
que hi ha en elles, les produccions dels infants, dels mestres o famílies no
tenen perquè ser només per aquell curs. No comencen de nou, sinó que any enrere
ja érem en aquell espai, per tant les parets ja han de contar que s’ha fet en
aquell centre i mostrar les vivències, experiències i aprenentatges realitzats
i aquests plafons, posters o dibuixos es poden quedar en el temps i durar uns
quants anys, sobretot si parlem bastant sobre la identitat de les persones que
donen vida al centre o espai en concret.
Amb l’assignatura de observació i
documentació, em va quedar clar que es necessita d’una informació estètica
adequada, clara, ordenada, coherent entre imatges i text, el tema cromàtic i
evitar estereotips, però són aspectes que sempre s’han de tenir en compte,
perquè en ocasions poden passar per alt o preocupar-nos més perquè brillin els
colors o el fons del paper, que per mostrar realment que hem fet i recordar-ho
no va estar de més.
Sobretot també donaré importància amb
aquest projecte en què els infants han de conquerir l’espai, que les parets
contin que fan allà, com ho fan i qui ho fa i els plafons i aquesta decoració
de les parets és molt important per donar a conèixer tots aquests aspectes i
aquest projecte ho ha explicat molt bé.
I finalment el projecte d’art
que ens van explicar na Lourdes i na Elena Reixac i que duen a terme a l’escola
de Bendinat.
Elles van dir que no han fet ni molt
manco totes les propostes que han explicat en el seu projecte, però al ser un
projecte de millora i que tingui una continuïtat en el temps, és bo tenir noves
propostes que no s’han fet i així, el dia de demà el centre pot fer noves
propostes i idees que els infants no han fet i que venen donades pels
practicants d’anys enrere.
Es va parlar d’una certa desmotivació
per una falta d’interès del centre de cara al projecte. No sempre la nostra
feina serà valorada com nosaltres volem, però l’important es sentir-se un
mateix satisfet amb el que ha fet i com ho ha fet. Per tant aquesta és una idea
o aprenentatge que donaré importància i que penso que és important tenir
present, sobretot en ocasions com aquesta.
És possible que no es dugui a terme
totes i cada una de les millores que hem intentat fer les meves companyes i jo
en el nostre projecte de millora a l’escoleta Toninaina, però tot el que he après,
el fet de dur-lo jo tot a la pràctica i veure com he evolucionat agafant més
confiança en mí mateix, ja són aspectes més que suficients per valorar el
projecte de millora i la feina feta.
Pel que fa a les competències d’aquesta entrada
he posat la 5.1 ja que hem hagut de reflexionar al voltant dels projectes de
millora i les bones pràctiques. I per altra banda la 2.7, ja que reflexionar al
voltant d’aquests projectes m’ajuda a mirar com ho faig jo i si ho puc millorar
o introduir noves maneres de fer en la pròpia actuació docent.
