VALORACIÓ DE LES COMPETÈNCIES ASSOLIDES I DEL BLOG

VALORACIÓ COMPETÈNCIES ASSOLIDES:

A mesura que han anat passant les setmanes i els mesos durant aquest període de pràctiques, la meva visió cap algunes de les diferents competències ha variat una mica. 

Per exemple, la primera competència era la d'organitzar i animar situacions d'aprenentatge. des d'un primer moment sempre he intentat despertat l'interès capa noves propostes i optimitzar els aprenentatges, però de mica en mica he pogut veure que els infants són molt imprevisibles i que no tot el que nosaltres els preparem els agrada, que hem de diversificar les propostes, els hem d'oferir més opcions d'aprenentatge, no només preparar una proposta i sobretot una vegada que estan immersos dins l'activitat, hem de saber esperar, observar i veure que fan, en lloc de entrar perquè sí dins el seu lloc. dins aquesta mateixa línia podria englobar la de saber gestionar la progressió dels aprenentatges, un altre aspecte en el que consider-ho que he millorat. he après que cada infant és únic i aprèn al seu ritme i també que un infant sigui molt bo fent, per exemple construccions, no vol dir que també ho sigui fent dibuix i hem de saber quan hem de motivar-lo a fer una cosa i quan hem de saber observar o deixar-li el seu espai.

Una altra competència que he intentat treballar des de el primer moment i que he vist més el perquè de la importància és la de implicar els alumnes en els seus aprenentatges. Els infants els agrada ser protagonistes i demanar-li que ha fet aquí, com ho ha fet, dir-li lo bé que li ha quedat i amem si m’ho pot ensenyar, són aspectes que he vist que motiven molt els nens, així com també potenciem l'expressió verbal i la comunicació amb l'infant.

Una altra competència que valor molt i que de cada cop consider-ho més important és la de fer feina en equip. Sempre he tingut una manera de fer feina una mica més meva o més personal, però ja duc treballant aquesta competència durant tres anys i el que més m'ha agradat aprendre al voltant d'aquesta competència és la importància de saber i aprendre a compartir opinions, experiències, i sobretot veure que tot i que la meva manera de fer les coses pot ser correcte, pot no ser la millor i he d'estar obert als canvis i millores. No ho sé tot i he après que en ocasions quan tinc una idea incompleta, són els meus companys qui m'ajuden a millorar-la o acabar-la i per això consider-ho de cada cop més important aprendre a treballar en equip. Per tant aquesta competència també m'ajuda a millorar la meva participació en la gestió de l'escola. Quan he compartit experiències i demanat ajuda a altres mestres m'han donat solucions que m'han ajudat dins la meva aula, a preparar propostes i a anar en coherència amb les diferents línies de l'escola. l'escola és una comunitat educativa on pares i tutors han de treballar conjuntament i també és un aspecte que he vist, tot i que encara en algunes escoles manqui força.

Per altra banda, amb aquesta assignatura he pogut utilitzar noves tecnologies. El tema del blog ha estat una eina que m'ha aportat una nova visió de com, per una banda un mestre i per altra com la mateixa escola es pot donar a conèixer als altres, als pares i als qui estiguin interessats. Són recursos que poden ser molt útils i que tot i que totes les escoles no tinguin un blog, ara en el nostre cas, ja sabem com es fa i tant a nivell personal com a nivell d'escola, pot ser una eina molt útil per donar-nos a conèixer.

I finalment, organitzar la pròpia formació continua i només organitzar-la, sinó també innovar-la, és un dels aspectes que encara més he vist necessaris. Un mestre no es pot estancar en una única manera de fer, d'ensenyar, necessitem innovar, adaptar-nos als canvis i millorar les pràctiques educatives. L'educació igual que la societat no és estàtica, sinó que és dinàmica i per tant està en constant moviment, en constants canvis i nosaltres com a docents ho hem de tenir present i ens hem d'adaptar a aquesta societat i aquestes demanes que ens fan, hem d'innovar les bones pràctiques i sempre cercar una millora dels processos educatius. 

VALORACIÓ DEL BLOG:

En un primer moment el tema del blog em va preocupar una mica. Pareixia que seria una eina d’aprenentatge complexa i que no l’acabaria d’entendre del tot.

Després de veure a classe els powers  i indagar una mica en les diferents aplicacions que té el blog, va anar agafant forma i a mesura que anava fent les entrades ja o veia de fàcil utilització. Tot i això encara hi ha alguns aspectes que en un futur voldria aprendre millor, com pot ser fer enllaços, vídeos i altres gadgets que hi ha disponibles i no sé encara que són.

Per altra banda, com eina d’aprenentatge penso que si és molt útil. El blog és un espai on cadascú aporta la seva opinió, explica les seves idees, creences, visions, diferents opinions i pot ser al voltant de temes molt diversos i totalment diferents.

El fet de tenir com un, o jo ho veig en part així, un “diari virtual” on et pots donar a conèixer i els altres poden llegir les teves anotacions, veure els teus gustos, interessos, així com fins i tot emocions o ideologies.

Penso que tenir un blog en el temps, pot ser una manera de fer un repàs, o un feedback al camí que has anat fent, et pot autoobservar i veuré que pensaves i que penses ara, així com revisar les teves idees, opinions i millorar-les si és necessari.

Hi ha hagut algunes entrades del blog que m’han resultat força interessants i que també m’ha agradat veure el que havien posat les meves companyes. He tingut la possibilitat de veure diferents punts de vista, diferents idees, diferents maneres de fer i en algunes ocasions ha estat molt enriquidor i m’he aplicat a mí mateix algunes de les coses que he pogut llegir a alguns blogs o a les experiències de les meves companyes.

En un futur m’agradaria seguir amb el blog i emprar-ho com una eina d’autoaprenentatge i per donar a conèixer les meves opinions o idees, així com poder compartir altres experiències que tingui dintre de l’aula.

Sé que sempre es pot millorar l’estètica, les entrades, la forma o coherència entre text i imatges, però és una feina que es va fent dia a dia, no s’aprèn tot duna i la pràctica m’ajudarà a millorar en aquests aspectes.

En definitiva, penso que el blog pot ser un espai d’autoreflexió, així com d’intercanvi d’experiències i opinions entre altres mestres, amics o companys i que val la pena tenir-lo en constant renovació i fer noves entrades.

REFLEXIÓ AUTOVALORATIVA DEL PROJECTE DE MILLORA

QUINS ASPECTES MILLORARIEM DEL NOSTRE PROJECTE DE MILLORA?

El nostre projecte de millora és de la Psicomotricitat a Toninaina. Per diverses qüestions el projecte es va començar a final de Març, la qual cosa va suposar el retràs de la posada en pràctica del nostre projecte. A dies de avui, hem finalitzat les nostres observacions i ens trobem a un moment d’anàlisis d’aquestes a l’espera de fer una reunió amb tot l’equip docent per compartir opinions i conclusions.

Els aspectes que considerem que s’haurien de millorar és basen en tres apartats:

• ·         El temps: com hem esmentat anteriorment, el temps ha estat una de les majors resistències que hem trobat al llarg d’aquests quatre mesos de pràctiques per dur a terme el nostre projecte. Pensem que és un projecte que s’hauria de posar en pràctica el principi del curs per poder observar l’evolució  dels infants i poder donar resposta a les seves necessitats d’una manera més acurada. A més a més, també considerem important poder disposar d’un temps precís per poder compartir les observacions que s’han dut a dins la sessió amb les tutores corresponents. D’aquesta manera  podríem conèixer de manera més global i integrada el desenvolupament de cada infant, per tal d’intervenir en relació en aquest.

• ·         Introducció de nou material: ha estat una tasca molt complicada ja que la infraestructura de les sales no permet afegir materials ni dels sotils , ni de les partes i  no permet aprofitar l’espai òptimament. Les propostes que es volien dur a terme ens han estat complicades de traslladar i adaptar a l’espai disponible.

• ·         Graelles:  encara  que si que hem fet una graella per enregistrar el desenvolupament de la sessió,  la freqüentació dels espais i l’acció dels infants / joc si que és cert que alhora d’elaborar  la graella dels infants vàrem voler avarca massa informació i ens va sortir una graella massa tancada, la qual cosa ens ha condicionat alhora de contestar els ítems molt concret que no ens han permès poder registrar  informació d’una forma més oberta.

Finalment, dir que el projecte que nosaltres hem realitzat, pensem que és un projecte que requereix temps.

Etiquetes: hem elegit aquestes competències 1.2, 5.2 i 5.4 perquè hem reflexionat i analitzat els elements que podríem modificar de la nostra pràctica identificant els problemes, obstacles i resistències per aconseguir una bona actuació professional.  

APRENENTATGES EN RELACIÓ ALS PROJECTES I DOCUMENTALS DELS COMPANYS

En aquesta entrada intentaré destacar els aspectes més significatius i aprenentatges realitats, en relació als documentals i projectes de millora dels meus companys i companyes.

El primer projecte de millora que vam veure va ser d’unes companyes de Eivissa. El projecte anava encaminat a llevar el plàstic com a material únic. El racó en sí i els materials que van emprar com: mengeres, tubs d’alumini, barres de cortina,... i la disposició de l’espai i el material em va agradar, ja que estava ben disposat i era suficient perquè els infants juguessin.

A diferència del projecte que jo duc a terme, aquestes companyes van haver de pensar on situarien el racó, van haver de cercar tot el material, mirar preus i comparar-los i parlar amb el centre per veure si s’acceptava el pressupost. La meva sort és que l’espai i els materials ja venien donats pel centre, però és possible que el dia demà tingui que fer totes les passes que han hagut de fer les companyes de Eivissa.

Un altre dels projectes que m’ha paraescut molt interessant i a la vegada una mica compromès i dificultós, és el de l’Escola Municipal d’Esporles, on observàvem de forma crítica i reflexiva al voltant de l’actuació docent dels tutors del centre.

Pel que vaig poder escoltar i veure a classe, el fet de què el centre faci aquesta proposta de millora per cercar una millora constant de la pròpia actuació docent, ja diu que aquest centre es preocupa per com ensenya i què ensenya.

Per les companyes pot ser un tema compromès, però quan van especificar els objectius del projecte: valorar els rols, revisar la tasca docent, crear una actitud reflexiva i crítica i cerca d’estratègies d’actuació, penso que són uns objectius molt clars i alhora molt enriquidors per un mateix, ja que ajuden molt a la pròpia autobservació i millorar de la pròpia actuació dintre de l’aula.

Un altre punt que vull destacar d’aquest projecte és que no observem només l’actuació dintre de l’aula, sinó també fora d’ella, en el bany, el pati, l’hora del dinar, el descans, la rebuda dels infants, i tot i que és una observació i reflexió constant, és el que és necessita fer si realment es vol millorar a fons l’actuació docent. Per aquest motiu, també prendre nota de les formes de registre que empren: vídeo, notes de camp, anotacions,.. i que penso que són una bona base pel projecte.

Des de la Pobla, na Sandra ens va explicar el racó del moc. Només pel nom ja va ser un racó que em va cridar l’atenció i que veig molt fàcil d’introduir dintre de l’aula. La manera en què s’ha disposat l’espai amb un simple mirall, un paper de vàter i una fotografia, m’aporta una nova visió de què per muntar un racó no necessitem ni molts materials, ni tant diversos, ni de tantes formes, ni colors,... hi ha molts tipus de racons i racons molt senzills poden ser molt enriquidors, tant a nivell en aquest cas d’autonomia pels infants, com per la petita carga que lleven al mestre en no anar cada dos per tres a llevar el moc.

Un altre dels projectes va ser el de na Isa González i les seves companyes, amb el bon dia i com ho treballen a l’escola del CEIP Molinar.

Si tinc que destacar o dir els aspectes o aprenentatges amb que em vull quedar, faré èmfasi sobretot en què per aquesta escola, el bon dia és la primera activitat del dia, la que ens retroba amb tots els companys durant uns 4, 5 minuts i ens diu que avui farem moltes coses i que em de començar amb ganes.

Per part negativa, va mancar veure com feien aquesta anticipació de les activitats que es duran a terme durant el dia, penso que si és la pràctica que encén el dia, en ella s’hauria d’explicar als infants, avui farem això i allò i anirem aquí i anirem allà.

També em va agradar molt com es feia el bon dia a nadons, pot ser a primera vista pareixia que la mestra exagerava molt els moviments, els gestos, es repetia molt, però penso que això és important sobretot amb els més petits i un altre dels aspectes amb què em vull quedar.

Des de Eivissa van criticar la disposició de les fotografies,que hi havia d’arribar ells mateixos, i és un punt amb què estic totalment d’acord, al igual que si és el bon dia, és el bon dia per a tots, per tant no poden deixar que un infant puruli per l’aula fent no sé que, he d’intentar que vulgui participar i cercar estratègies per aconseguir-ho.

Un dels projectes més interessants per a mí i penso que per molts altres va ser el de la vida en les parets. Sobretot dins l’espai educatiu els materials i els espais no tenen una sola funció i aquest projecte, ajuda a mirar les coses des de molts de punts de vista i com canvia la funció o la visió per uns i per altres i aquest és un tema molt interessant i enriquidor.

Per aprendre al voltant d’aquest projecte una de les primeres coses amb què em vull quedar, és la diversitat d’opinions que s’han cercat per descriuré les parets i com s’empren.

També em vull quedar en què un projecte de millora no només afecta els tutors, sinó també als alumnes i a les famílies, per tant com bé es va veure en el vídeo la seva opinió també conta molt, per tant a l’hora de pensar al voltant de projectes de millora també s’ha de demanar opinió als alumnes i famílies i quina és la seva visió o quines idees poden aportar en el projecte.

Una altra idea que vull interioritzar i amb la que no havia reflexionat massa és que la decoració de les parets, el que hi ha en elles, les produccions dels infants, dels mestres o famílies no tenen perquè ser només per aquell curs. No comencen de nou, sinó que any enrere ja érem en aquell espai, per tant les parets ja han de contar que s’ha fet en aquell centre i mostrar les vivències, experiències i aprenentatges realitzats i aquests plafons, posters o dibuixos es poden quedar en el temps i durar uns quants anys, sobretot si parlem bastant sobre la identitat de les persones que donen vida al centre o espai en concret.

Amb l’assignatura de observació i documentació, em va quedar clar que es necessita d’una informació estètica adequada, clara, ordenada, coherent entre imatges i text, el tema cromàtic i evitar estereotips, però són aspectes que sempre s’han de tenir en compte, perquè en ocasions poden passar per alt o preocupar-nos més perquè brillin els colors o el fons del paper, que per mostrar realment que hem fet i recordar-ho no va estar de més.

Sobretot també donaré importància amb aquest projecte en què els infants han de conquerir l’espai, que les parets contin que fan allà, com ho fan i qui ho fa i els plafons i aquesta decoració de les parets és molt important per donar a conèixer tots aquests aspectes i aquest projecte ho ha explicat molt bé.

I finalment el projecte d’art que ens van explicar na Lourdes i na Elena Reixac i que duen a terme a l’escola de Bendinat.

Elles van dir que no han fet ni molt manco totes les propostes que han explicat en el seu projecte, però al ser un projecte de millora i que tingui una continuïtat en el temps, és bo tenir noves propostes que no s’han fet i així, el dia de demà el centre pot fer noves propostes i idees que els infants no han fet i que venen donades pels practicants d’anys enrere.

Es va parlar d’una certa desmotivació per una falta d’interès del centre de cara al projecte. No sempre la nostra feina serà valorada com nosaltres volem, però l’important es sentir-se un mateix satisfet amb el que ha fet i com ho ha fet. Per tant aquesta és una idea o aprenentatge que donaré importància i que penso que és important tenir present, sobretot en ocasions com aquesta.

És possible que no es dugui a terme totes i cada una de les millores que hem intentat fer les meves companyes i jo en el nostre projecte de millora a l’escoleta Toninaina, però tot el que he après, el fet de dur-lo jo tot a la pràctica i veure com he evolucionat agafant més confiança en mí mateix, ja són aspectes més que suficients per valorar el projecte de millora i la feina feta.

Pel que fa a les competències d’aquesta entrada he posat la 5.1 ja que hem hagut de reflexionar al voltant dels projectes de millora i les bones pràctiques. I per altra banda la 2.7, ja que reflexionar al voltant d’aquests projectes m’ajuda a mirar com ho faig jo i si ho puc millorar o introduir noves maneres de fer en la pròpia actuació docent.

comentaris a les bones pràctiques dels companys

Referent als comentaris que vam haver de fer a les bones pràctiques dels companys, les que vaig comentar van ser les de:

• Lourdes Parpal. Sobre el canvi de bolquers.
• Cati Obrador. Manipulació lliure amb materials artístics.
• Aina Ruperez. La setmana gastronòmica.

Recerca en xarxa de Plans de Millora

En aquesta entrada, intentaré explicar de forma breu i clara tres projectes de millora que he trobat en xarxa. Els projectes tracten sobre la higiene, les joguines reciclades i el darrer sobre el traspàs de l’etapa 0-3 a la de 3-6.

http://www.cepssalut.org/wp-content/uploads/2011/11/Ramona-Gelabert.pdf

Aquest projecte de millora està enfocat als infants en quant a la seva higiene i cura personal, però també fa un estudi de la població que hi ha en la barriada  (ètnia gitana, immigrants marroquins i sud saharians), i aquesta es pot aprofitar d’aquest projecte per tal de millorar la higiene en general de tota la comunitat.

El projecte intenta combinar processos d’aprenentatge i de serveis a la comunitat en un sol projecte ben articulat, on tots els participants treballin sobre necessitats reals de l’entorn amb l’objectiu de millorar-lo.

El projecte es pot començar a aplicar a l’escola bressol i a l’educació infantil, així com fer-ne una continuació cap a primària. És comença a introduir els hàbits d’higiene a traves de contes i de la música “La iaia neta i La vila neta”,. Es du a terme una lectura del conte i activitats relacionada amb aquesta, un teatre de titelles i una representació del conte per part dels alumnes.

En aquest projecte, professionals i alumnes treballen en uns mateixos objectius durant un temps i es crea una petita xarxa que potencia el projecte. 

Aquest projecte surt de l’escola i arriba al barri a través de diferents cartells sobre el projecte.

http://www.slideshare.net/colorines1/projecte-de-millora-joguines-reciclades

Aquest projecte de millora, tracta sobre donar-li més ús a les joguines i aprendre a reciclar-les per treure’ls-les més profit.

Els materials que s’empren per aquest projecte són el senyor Mr. Potato i els pals de pluja. El sr Potato, es aquesta figuira de plastilina que s’empra per aferrar i desenganxar les diferents parts del cos d’aquest. Per altra banda els pals de pluja, són pals cilindrics amb diversos materials a dintre i aprofiten per fer moviments ràpids, lents, els giren i escolten els diversos sons que es senten. 

Els dos tipus de material són totalment reciclats amb paper, botons, fils, pedretes, bolles, cartró, teles,...

El protagonista per introduir aquesta proposta és el senyor Potato, aquest crida l’atenció dels infants i estan pendents del que ens ha de contar. 

Una vegada presentat el material els infants comencen a jugar de forma autònoma, en parella, en grup i manipulen i experimenten amb els diferents materials.

http://www.slideshare.net/MariaSirah/projecte-de-millora

Aquest projecte tracto sobre el traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6. El que es pretén és que els infants i famílies, facin aquest canvi de la millor manera possible i amb seguretat.

Algunes aportacions d’autors que sorgeixen en aquest projecte són la proposta d’adaptació per part de Vicenç Arnaiz, on es té molt en compte els ritmes dels infants i els seus espais, així com garantir que els pares i mares visquin la separació com a una mostra de la confiança dipositada en els seus fills.

Es tenen en compte diversos aspectes tant positius com negatius.

• -          Positius: sentiment de tornar-se gran, afirmació de la identitat del nen i una millor distribució del temps.
• -          Negatius: regressions (com pot ser la pèrdua del control d’esfinters), somatitzacions (vòmits, pèrdua de la gana,..) i conflictes psíquics (plors, rebuig als adults o nous companys,..).

Es tenen en compte les necessitats físiques, afectives, intel·lectuals i socials dels nens i nenes. S’intenta oferir un espai càlid i segur que motivi a conèixer-lo i descobrir el que hi ha en ell.

Els objectius del projecte són:

• -          Actuar de forma cada vegada més autònoma.
• -          Establir vincles fluids de relació entre l’adult i els iguals, així com pautes de convivència.
• -          Observar i explora l’entorn amb una actitud de curiositat i de cura.

Per dur a terme el projecte hi ha diverses pautes a seguir o activitats que es programen:

• -          Una coherència entre el primer i el segon cicle. (relacions entre centres)
• -          Visita a una escola d’infantil. (el mestre, mestre de suport i grup classe)
• -          Facilitar el procés d’acomiadament de l’escoleta. (visita d’un mestre de l’escola de segon cicle)

D’aquesta manera tant infants, com educadors, com pares fan aquest traspàs amb més seguretat i confiança i ajuda en aquest nou període d’adaptació o en el traspàs de l’escoleta a l’escola.

Pel que fa a les competències he posat la 5.2, penso que justificat i contextualitzat aquest diferents projectes de millora, així com he identificat les necessitats sentides i els objectius marcats.

PROJECTE DE MILLORA: LA PSICOMOTRICITAT

PROJECTE DE MILLORA: LA PSICOMOTRICITAT A TONINAINA

SABEU QUE ÉS LA PSICOMOTRICITAT?

"La práctica psicomotriz educativa y preventiva es una práctica que acompaña las actividades lúdicas del niño. Está concebida como un itinerario de maduración que favorece el paso del placer  de actuar al placer de pensar y permite que el niño se asegure frente a las angustias" Bernard Aucouturier.

INTRODUCCIÓ:

Amb aquest projecte, el que volem per una banda és millorar la pràctica educativa del centre Toninaina, així com aprendre i ampliar els nostres coneixements. Com a practicants el que cerquem es buscar respostes als nostres interrogants i millorar la nostra manera d’actuar i intervenir en les pràctiques psicomotrius amb els infants de cara al futur. 

NECESSITATS SENTIDES AMB AQUEST PROJECTE:

Aquest projecte de millora sorgeix de les necessitats sentides com equip docent per ajudar als nens i nenes a:

• ·         Simbolitzar: representar una cosa que ha estat viscuda, a través del llenguatge, el moviment o diferents representacions.
• ·         Reassegurar: evocar les situacions viscudes que proporcionen benestar a nivell físic, psíquic o corporal.
• ·         Descentrar-se: crear distancies de les seves emocions i poder veure el món d’una forma més subjectiva.

FONAMENTACIÓ:

Les principals bases teòriques que sustenten aquest projecte són: la metodologia d’Auccoturier en la psicomotricitat 0-3, els aprenentatges realitzades en l’assignatura de psicomotricitat i tot un recull de lectures, documents i vídeos al voltant de la temàtica.

CONTEXT ON ES DESENVOLUPA:

Aquest projecte es du a terme dins el mateix centre, i contem amb dues sales de pscimotricitat, una aula per la línia de 1/2 i una altra per la línia de 2/3. L’espai està proveït de material necessari per la sessió, tot i que manquen alguns materials rígids: com taulons de fusta, espatlleres i plintons.

OBJECTIUS:

1-2 ANYS

-Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva  a través del moviment, del joc, i de la interacció amb els altres.

2-3 ANYS

-Incrementar progressivament la consciència de si mateix i formar-se una imatge ajustada i positiva  a través del moviment, del joc, i de la interacció amb els altres.

REPTES:

Amb aquest projecte pretenem aconseguir tot una sèrie de canvis en l’estructura de la sessió, per tal de millorar l’organització d’aquesta així com l’actuació del psicomotricista amb una sèrie d’estratègies d’actuació.

El que pretenem és fer nostre aquest projecte i per això la nostra tasca es planificar totes les sessions, proveir i dissenyar l’espai, dur a terme les sessions de psico com a participants actius i avaluar tot aquest procés, com a grup de practicants i també amb tot l’equip docent del centre i els nostres tutors.

AUTOAPRENENTATGE I VIVÈNCIES:

Aquest projecte ens permetrà dur a terme una acció educativa coherent, fent possible un desenvolupament i un aprenentatge d’una certa continuïtat. Permetent a l’hora compartir una tasca de millora entre practicants, docents i infants, el que implica treballar en equip, discutir i arribar a acords. Pensem que la qualitat del treball està en treballar cooperativament, parlant, analitzant i revisant el que es fa, podent així millorar sessió a sessió.

CREENCES:

Les creences que tenen els educadors sobre la infància, també aplicables en la pràctica psicomotriu, pensem que es resumeixen en una  cita, que també compartim, de Bernard Aucouturier.

"Yo creo en el niño

Yo creo en la forma original de ser del niño .

Yo creo en el educador que respeta esa originalidad y que favorece su evolución.

Yo creo en el educador que coloca al niño en el centro del dispositivo educativo.

Creer en el niño es, en primer lugar, ofrecerle el afecto, la ternura y un marco de acción lo más regular posible , con el fin de apoyar un sentimiento de seguridad, necesario para el desarrollo de todas sus funciones"

(Bernard Aucouturier)

FAMÍLIES:

És tracta d’un projecte intern del centre que no fa partícips de forma directa a les famílies, ja que a qui va dirigit és els infants. No obstant, de forma indirecte els pares si que veuen el que es fa en aquestes sessions mitjançant un muntatge audiovisual i plafó realitzat per les practicant del centre.

PROPOSTES DE MILLORA:

Les propostes i posteriors canvis que pensem que poden millorar la psicomotricitat a l’escola Toninaina i les estratègies que hem dut a terme es poden ubicar en dos nivells; un nivell organitzatiu i un nivell estructural de la sessió.

Les propostes i canvis de millora que hem pensat que a l’escola Toninaina els podrien servir per ajudar a l’infant a aconseguir els objectius proposats per l’escola són:

Hem introduït i fer graelles d’avaluació que permeten, a través de l’observació,  avaluar la freqüentació  dels espais, relació amb els materials, adults, companys,  tipus de joc.

Som els practicants qui muntem la sala i cada setmana fem propostes de millora per les següents sessions.

Hem modificat lleugerament  alguns aspectes de l’estructura de la sessió, com substituir algunes cançons per altres més adients, servir-nos de recursos per captar la seva atenció com “unes ulleres per observar la sala de psico, com els canvis, sorpreses.”

 A la línia de 1- 2 anys hem afegit la narració del contes dels Tres Porquets i la posterior representació del que han fet a psico, per a què els infants es comencin a  familiaritzar amb aquesta part de la sessió.  

Amb aquesta entrada, he seleccionat les etiquetes 5.1 i 5.2. Mitjançant aquest projecte de millora el fet de pensar, planificar, avaluar i dur a terme les sessions ens fa estar en constant reflexió al voltant d'elles, per tal de millorar-les i fer-les més complexes i atractives pels infants. Per altra banda, també hem hagut de justificar i contextualitzar el projecte de millorar, així com fer un anàlisi de les necessitats sentides i els objectius ha assolir amb aquest projecte. 

Bones pràctiques d'aula "L'HORTET"

Pràctica d’aula: L’HORTET:

L’aula de les llimones, un grup d’infants de 2/3 anys, té a la seva disposició una petita safata de terra on hi sembren diferents productes: tomàtigues, pebres, freses, lletugues... la safata està situada en el seu propi pati i la mantenen durant cada dia, on hi ha diferents infants encarregats de regar-la. A l’infant li agrada ser protagonista del que fa, per tant el motiva a fer-ho i mostrar-ho als altres.

Tot els infants d’una manera o l’altra participen en el seu manteniment i no hi ha cap infant que no pugui col·laborar, si és perquè ell no vol.

Aquesta activitat va motivar molt als infants des del primer moment que van saber que es duria a terme, així com el centre o almenys els tutors implicats estan molt partíceps amb la pràctica i tenen altres pràctiques o activitats de futur relacionades amb aquesta, com fer un gelat amb les freses, i menjar-se les tomàtigues amb un pa amb oli.

En un primer moment dintre de l’aula vam sembrar unes mongetes dins uns tassons i després dins una petita pastera de plàstic. El fet que els infants cada matí havien de regar les mongetes o només pel simple fet d’anar a mirar si havien crescut o no, ja era un fet que els hi agradava molt i estaven molt partíceps.

Abans de sembrar en el nostre hort, el mestre va demanar a les famílies i als infants que col·laboressin portant algunes eines pel dia que sembraríem.  El fet d’implicar als infants des del primer moment, fent-los conscients que havien de portar les eines, és un aspecte molt important perquè ja els dona una petita responsabilitat i ells ho volen fer i els motiva a seguir amb la idea.

També aquesta activitat ajuda en la interacció entre els infants, és un espai per compartir experiències, vivències i sentiments que ajuda en el vincle entre els mateixos infants i amb el professor. Fa que el grup es cohesioni més i es formi més la identitat de grup.

Un altre punt que vull destacar com a bona pràctica d’aquesta activitat és el fet d’implicar a les famílies des del primer moment. Per tant s’estableix una millor comunicació entre escola/família i ajuda en les relacions i les implica en el desenvolupament del seu fill. També aquesta activitat per tant és  una manera de intercanviar informació a les agendes, una altra activitat que es comenta entre l’infant i el mestre dintre de l’aula i ajuda en la comunicació, així com treballar el llenguatge oral.

Pel que fa a les competències d’aquesta entrada he decidit posar la 1.2 i la 4. Penso que són dues competències que estan relacionades i que es posen de manifest a l’hora de descriure bones pràctiques. Amb l’anàlisi d’aquesta bona pràctica, puc reflexionar al voltant de la bona actuació professional que es du a terme per part del mestre, i aquesta actuació està estretament relacionada amb les activitats que es duen a terme al voltant de la bona pràctica i que ajuda en els processos d’ensenyament/aprenentatge. Per tant també podem veure quin és l’efecte de pensar i reflexionar al voltant de bones pràctiques i com aquestes, poden ajudar al desenvolupament dels infants en el procés d’ensenyament/aprenentatge.